divendres, 18 de juny del 2010

MIRALL TRENCAT

Com bocinalla

d’un vell espill esquerdat,

s’esvaeixen il.lusions,

desconeixent encara si foren reals.

Miro amb reticència

els mesos venidors

tot lliurant la meva ànima a Cronos,

mentre continuo ballant en la foscor,

fosca, negra, indiferent.

No deixo, però,

d’analitzar cada gest,

cada paraula i cada mirada;

i les imatges i les hores,

elements torbadors,

no ajuden a aclarir les aigües

–ni res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada