Com bocinalla
d’un vell espill esquerdat,
s’esvaeixen il.lusions,
desconeixent encara si foren reals.
Miro amb reticència
els mesos venidors
tot lliurant la meva ànima a Cronos,
mentre continuo ballant en la foscor,
fosca, negra, indiferent.
No deixo, però,
d’analitzar cada gest,
cada paraula i cada mirada;
i les imatges i les hores,
elements torbadors,
no ajuden a aclarir les aigües
–ni res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada